Aquest jutge de la FNCV de les disciplines de Natació, Aigües Obertes i Màster aplica aquesta mentalitat a qualsevol faceta de la seua vida diària. Ni l'estat d'alarma li va impedir compatibilitzar el seu treball en un laboratori d'anàlisis clíniques amb el paper de voluntari a la Creu Roja com ho porta fent des de 2018

 

Després de 3 mesos, te'n recordes què estaves fent aquell 13 de març de 2020

Em trobava a casa, i vaig assabentar-me'n a través de les xarxes socials, encara que ràpidament vaig encendre la TV per veure què era el que realment passava.

La veritat és que no m'esperava unes mesures tan dràstiques encara que, després de veure que també ens havien suspès les Falles pocs dies abans, vaig pensar que una de grossa estava succeint.

En què et va afectar principalment l'estat d'alarma

Personalment, en la restricció de la mobilitat, en no veure a familiars, amics, a més de no poder eixir lliurement a prendre alguna cosa o a fer esport.

Com ho vas afrontar
En el meu entorn social més proper, complim el confinament i només eixiem de casa per anar a treballar i comprar, canviant anar a prendre alguna cosa a un bar per una reunió de Skype i buscant coses per no avorrir-me a casa.

Per exemple
Òbviament el confinament va fer que haguérem de canviar dràsticament els nostres hàbits. Amb "tant de temps" per davant, vaig aprofitar per estudiar, fer algun curs, veure alguna sèrie i peli en Netflix i fer Skype amb amics i familiars a qui feia temps que no veia.

Com et va afectar laboralment l'estat d'alarma

Al treballar en un Laboratori Sanitari, on processem anàlisi del COVID-19, entre moltes altres coses, el treball no va cessar.
Per sort, no ens hem vist immersos en un ERTO, com els ha passat a molts amics i companys, però sí que hi va haver una disminució de la feina durant les tres primeres setmanes de l'Estat d'Alarma.

Va ser a principis d'abril, amb l'autorització de Sanitat per a la realització d'anàlisi de detecció del COVID-19, quan reprenem l'activitat habitual, fins i tot augmentant el volum de càrrega de treball.

 

Com es va viure l'expansió del COVID-19 en el teu lloc de treball

Tot l'equip del Laboratori està diàriament relacionat amb virus i bacteris, encara que ningú s'esperava el que ha passat. A mesura que passaven els dies, ens vam adonar que no era una ximpleria i que calia col·laborar en la mesura del possible: la gent necessitava informació, tranquil·litat i seguretat, i això és el que els hem intentat transmetre.

 

Van canviar les funcions que es realitzaven en el teu lloc de treball per l'expansió del COVID-19

Més que les funcions, han canviat alguns protocols.
El meu dia a dia era pràcticament idèntic: arribava a les 8h i em posava el meu uniforme, màscara, guants, ulleres i pantalla protectora i començava a treballar amb les mostres del dia. Quan tractes amb pacients has protegir-te a el màxim, sobretot en una pandèmia com aquesta on, si algú es contagia, pot infectar tots els que estem al voltant.

S'ha de tenir molta cura amb les mesures de seguretat, neteja i desinfecció, a més d'intentar que no s'amunteguen pacients. Per això, hem establert protocols exhaustius de neteja i desinfecció després de l'entrada de cada pacient, esterilització d'uniformes i EPIS, mesures de distanciament, etc. Estem en contínua formació, introduint tècniques i ampliant coneixements sobre el tema.

 

I en Emergències de la Creu Roja, en què us heu centrat principalment durant l'estat d'alarma

La veritat és que en aquesta crisi hem intentat estar al costat de la gent més vulnerable: sense recursos, sense sostre, sense mitjans per menjar o vestir-se... A més d'oferir informació i col·laboració sobre les noves normatives que anaven apareixent, estàvem en contínua comunicació amb altres cossos de seguretat.

 

Has ajudat d'alguna manera a persones/comerços que s'han vist greument afectats per l'estat d'alarma

M'han ensenyat que, si volem que consumeixin a les petites empreses, cal donar exemple: en lloc d'anar cada vegada a un gran supermercat quan alguna cosa ens falta, per què no ajudar a aquesta botigueta de barri a que seguisca endavant

 

Respecte a la teua formació com a jutge, anaves a presentar a les proves d'ingrés a Àrbitre Nacional de Natació, que es realitzaven a l'abril. Com has arribat fins ací

Vaig començar a nadar quan tenia 3 anys en un club de la Comunitat. Quan vaig acabar l'ESO, al no poder dedicar-me al 100%, em van donar l'oportunitat de formar part del col·lectiu arbitral. Em vaig iniciar com àrbitre auxiliar en la temporada 2009/2010 i, posteriorment em van promocionar per a Jutge. Gràcies a això, he conegut a moltíssimes persones i he fet grans amics.

 

En què consisteix el treball de jutge

Per a mi, el paper de jutge i de qualsevol altre àrbitre en una competició és igual d'important. Són com les baules d'una cadena: si es trenca una, la cadena no funciona.
El paper de jutge se centra en la presa de decisions, en jutjar l'estil, els viratges... i això no té lloc sense l'estreta col·laboració dels auxiliars i altres oficials (secretaria, càmera d'eixides, director de competició...). Som un equip i necessitem els uns dels altres perquè tot funcione a la perfecció.

 

De quina competició d'esta temporada tens millors records

La veritat és que cada competició et genera moltes sensacions perquè sempre passa alguna cosa o hi ha algú que la fa 'més interessant'. D'aquesta temporada, em quedo amb el gran nivell vist en el Trofeu Castalia Castelló i la gran participació tant en els Autonòmics Màster, com Júnior i Absolut d'Hivern. Van ser competicions llargues, però em vaig anar d'allà content i sempre aprenent coses noves de companys i amics. Quan treballes a gust, formant part d'un gran equip, ni el cansament ni les llargues sessions et frenen.

 

Un missatge que vulgues llançar

Açò passarà! D'ací no res ens veurem en les competicions, a les piscines, tornant a les nostres rutines habituals, somrient, alegres i contents. Enrere hauran quedat aquests moments de baixada, tristesa, impotència i desànim. Com bé he volgut transmetre, açò és feina de tots: en el nostre dia a dia, en les petites accions, perquè així és com podrem posar el nostre granet de sorra per acabar amb el virus.